Un viatge per l’escola de l’Atzúbia (1857–2007)

«Hi havia una vegada… una escola a l’Atzúbia.»

No és un conte, però sí una història plena d’humanitat, mestres vocacionals, pissarres de guix i llibres que feien olor de tinta i pols.

El pròxim 30 d’agost, inaugurem a l’Atzúbia «Un viatge per l’escola de l’Atzúbia (1857–2007)», una exposició que és molt més que una exposició: és un recorregut de 150 anys per l’escola pública del nostre poble, des del 1857 fins al tancament definitiu l’any 2007.

Hem remogut arxius, hem recuperat noms, cares, fotografies, llibres antics, mobiliari escolar i objectes que potser vos portaran records de quan encara dúieu pantalons curts o trenetes.

(Pssst… també ens haurem deixat alguna cosa. O algú. És inevitable quan es regira tanta memòria!)

Per això, si detecteu cap oblit o errada, ajudeu-nos a completar el trencacaps entre totes i tots. L’exposició és viva, compartida i encara a temps de créixer.

També hem posat la lupa sobre les mestres i els mestres que van deixar petjada, sobre els llibres que ens van fer suar i sobre les veus dels nostres majors, que ens han obert el cor i els records. (Hi ha qui encara recorda l’olor del paper d’embalar en cobrir els llibres…)

Reserveu-vos la data. Perquè l’escola va tancar físicament el 2007, sí… però la memòria?

La memòria s’obri de bat a bat aquest 30 d’agost.

Perquè una escola mai no mor del tot si algú la recorda.

L’equip coordinador de l’exposició